Que millor manera de presentar aquesta obra: com un increïble conte.
La platja de les pedres foradades.
Després d’una tempesta…
«Hi havia una vegada»… Una pedra foradada que les onades van arrossegar a la platja, allà es va quedar juntament amb moltes més pedres durant molt i molt de temps. Durant tot aquell temps van conèixer el sol, la calor, el cel, els núvols, la pluja, el fred, el mar, el dia, la nit, les estrelles, la lluna. Un dia, després d’una tempesta, va aparèixer a la platja un pal, que pel seu aspecte, feia molt de temps que navegava, llavors algunes pedres, totes elles foradades, es van sentir atretes per aquell pal, lentament s’anaven acostant al seu voltant i de cop en aquell moment es va produir una simbiosi entre ells, una mena de felicitat els envoltava, junts podien mirar, escoltar, parlar. (L’Origen dels oos).
Un dia lluminós.
… un pal de mar a la platja.
Els «oos»
Un pal de mar arrossegat per les onades, un llarg viatge des de les llunyanes muntanyes, un recorregut ple de vivències i dificultats fins a arribar a aquella platja solitària i esperar el seu final.
Unes pedres amuntegades a la vora del mar, la diferent composició de cadascuna d’elles ens diu que provenen de molt lluny i de diferents llocs, la forma arrodonida ens mostra els cops que ha rebut al llarg del seu periple, arrossegades per un riu que les ha portat al mar, on uns petits animalons les foraden i la sorra les poleix continuadament fins a convertir-les en pols.
Dues vides paral·leles, recordant els bons i no tan bons moments. Esperant pacientment d’amunt la sorra el seu incert destí. Un cop de sort inesperat o una inspiració va ajuntar el pal de mar amb diverses pedres foradades i com art de màgia els va convertir en un personatge sorprenent: el «oos».
Penjat
L’evolució dels oos. Inevitablement l’evolució existeix i com no podia ser d’una altra manera els «oos» també s’han anat transformant i buscant formes per perfeccionar la seva necessitat de comunicació. Una de les adaptacions més importants és la de “despenjar-se” de les parets i trobar un peu o suport on poder manifestar-se amb més claredat.
Aquesta acció podríem dir que és semblant al que van fer els humans en els seus orígens, una altra adaptació, no menys rellevant, és la d’interrelacionar-se entre ells.
Empeuat
Les «xics»
Passejant .
Reunió de «xics»
Les «xics» són uns éssers especials, no per la seva forma fàl·lica amb un o diversos peus que les ajuden a anar d’un lloc a un altre, sinó pel seu comportament. Fins fa poc han estat amagades dins dels arbres cap per avall i d’ençà que van aparèixer els «oos» han començat a mostrar-se, com si haguessin perdut la vergonya i fer el que més els agrada: observar el que tenen el seu voltant per després imitar el que han vist o sentit a la seva manera.
Sovint es reuneixen per comentar les seves observacions.
Els «guerrers»
Caravana de «guerrers»
«Xic guerrer»
Aquests personatges, «els guerrers», tenen moltes similituds amb les «xics», fins i tot alguns són siamesos amb elles, els «xics guerrers». Han estat amagats en els arbres però mai cap per avall, van descobrir el làtex i el cuir, que s’ha convertit en el seu vestuari i això marca caràcter.
Lluiten per causes que no són seves, la seva presència dona seguretat i respecte, poden traslladar-se a qualsevol lloc i són uns grans defensors dels «oos».
Un dia màgic
Un dia van coincidir tots els «oos», les «xics» i els «guerrers», potser el destí o potser aquell cometa va decidir que es reunissin. Va ser una trobada màgica, com la fada del conte que va transformar aquell ninot de fusta. Una reacció en cadena va anar convertint tot el conjunt d’éssers inanimats amb un de nou: vida.
De tant en tant se’l veu xisclant d’amunt d’algun turó agraint al Sol quan està sortint, la seva vivència.
Color, moviment, vida
Els «oos» van passar de la foscor a la llum, i amb la llum van sorgir els colors, com després d’una tempesta apareix l’arc de Sant Martí, la reacció va ser d’una gran alegria, potser aquella sensació va fer que es produïssin uns tímids moviments, al principi incontrolats, tot era qüestió d’anar provant fins a agafar el ritme correcte.
Sorpresos per tot allò que estaven experimentant, es van deixar anar com uns nens i van començar a jugar.
Jugar lliurement, sense cap planificació, ni norma, ni prohibició, simplement viure.
L’escenografia
Matemàticament l’inici és el punt, el zero, imaginari, després està la línia, la 1a dimensió, un seguit de punts, un seguit d’imaginació. Quan aquesta línia es tanca forma un pla, la 2a dimensió, superficial, com un full en blanc. Muntant diferents superfícies aconseguim el volum, la 3a dimensió perceptible, ja tenim l’objecte, però on ho situem?
Aplicant el mateix concepte, amb la successió de diferents volums aconseguim l’espai, com una esfera que s’expandeix infinitament en totes direccions. Un espai on tindria cabuda tots els volums, immens, realment infinit, la 4a dimensió?
Situats en aquest «punt», per mostrar aquesta obra cal limitar l’infinit, creant un escenari que serveixi de referent, posant l’objecte en un lloc concret. L’escenografia.
El moment
Seguint el mateix mètode, com podríem aconseguir un seguit d’espais, quan a l’espai està tot? La solució la trobem a través del moviment, l’espai varia cada instant, el que ara és, fa un moment era diferent, d’aquesta manera amb la successió d’espais aconseguim el temps, la 5a dimensió?
El temps tant present com desconegut, només coneixem el que ha passat, però mai sabrem el que passarà.
El temps va passant… viu cada moment, cada instant.
Els actors
La primera vegada que es van trobar els oos, les xics i els guerrers va ser màgica, tant de bo quan es tornin a trobar sigui un bon somni fet realitat.
El relat
Ja tenim els actors, l’escena, la llum que mostra els colors, el moment precís, només cal interpretar la història de les composicions binàries, els «oos».
Primer uns símbols es van convertir en lletres, una combinació d’elles en paraules, un seguit de paraules en frases i finalment el conjunt d’aquestes en un relat. Comença la història, expressar els moments, les vivències, les sensacions i a través del relat transmetre els pensaments de la imaginació.
